La primavera comença a marcar el seu caràcter amb importants tocs d'estiu. És per això que el passat 10 d'abril vam decidir d'anar a la platja i inaugurar la temporada de bany 2011. El lloc escollit va ser Sitges i per fer front a la possible hipotèrmia per la baixa temperatura de l'aigua teníem clar que calia posar especial èmfasi en una bona reserva calòrica. De tota la variada oferta gastronòmica que hi ha Sitges vam escollir el restaurant CAFÈ ALFRESCO ubicat al c/ major núm. 33; perquè aquest lloc? essencialment per tres raons:
1No hi havíem estat mai
2 Ens va atraure la seva oferta gastronòmica.
3 No disposàvem de massa temps i havíem de triar lloc ja.
Pel que fa al local és una clàssica construcció de costa, de parets blanques i sostre alt, amb un petit pati interior amb alguna taula. És francament estret i l’espai entre taula i taula és del tot irrisori cosa que es converteix amb un clar inconvenient si l’aforament es densifica. Sens dubte no és un lloc per explicar-hi un secret ja que en pocs segons aquest arribaria a les orelles de tots els presents.
La decoració és escassa i els pocs detalls modernistes que hi han posat son justets.
Però anem al que ens ocupa: la teca. La oferta gastronòmica és altament exòtica, la nomenclatura dels plats és molt atractiva i una part d’ella està exposada en una pissarra situada a l’exterior del restaurant. O memoritzes els plats de la pissarra o el cambrer te’ls recitarà juntament amb altres de la carta amb un accent...molt mediterrani (deixiem-ho així); però carta escrita no te la porten ho almenys a nosaltres no ens la van donar fet que no em va agradar massa... Cal dir que a estones cremava un encens...vull pensar que era encens, força embriagador y que en algun moment vaig pensar que em volien drogar.
De primer plat ens van portar humus de cigrons amb pa de pita i verduretes a la graella. L’humus era força bo però amb un excés d’oli important, les verdures ben fredes i crues. D’altra banda un puret farcit de gambetes i rúcula tipus “rollito” acompanyat d’una salsa una mica picant a base de chili. Cal dir que el gust era acceptable però no complia amb les expectatives i el que sens dubte no complia amb les expectatives n’era el tamany, per més que tallessis fi per fer-lo durar, amb 2 min s’havia evaporat del plat. De fet la cara de desconcert que et queda quan et porten el plat és digne de sortir a l’APM.
En quan als segons per una banda tenim xai al curry del madràs amb arròs basmati. Per saber quanta quantitat de xai hi havia en el plat, hom hauria d’utilitzar una balança de precisió, i les unitats potser les hauríem de passar de grams a mil·ligrams per tenir un nombre enter. Tanmateix el gust era bo i el nivell de picant molt equilibrat.
D’altra banda tenim rissoto de blat amb xampinyons. El plat es força desconcertant perquè l’aspecte és semblant als Smacks de Kellogs (els de la granota) amb uns xampinyons per allà.
Original? Francament sí; bo? Al principi dius.. no està malament però al final comença a cansar i penses...però que carai estic menjant? Per als amants de provar coses noves és quelcom interessant.
El temps d’espera del segon plat era prou ampli com perquè et vingués una baixada de sucre, especialment si de primer t’havies demanat el puret...
Finalment arriba la part més lamentable, deixant de banda el preu que en parlaré després, els postres.
Tenen un ampli assortit de pastissos casolans què estèticament fan prou bona pinta, nosaltres vam tastar el pastís de pastanaga per ser poc convencional.
Molt recomanable si segueixes una dieta hipercalòrica i busques un plat de 1500kcal. La mantega que el recobreix ajuda arribar aquells nivells de grassa saturada tant interessants si ets raquític. A més a més ens van cobrar un suplement de 2€, suposo que per les calories.
Però el postre estrella va ser l’anomenat “Dràcula” format per una bola de gelat de llet merengada, una base de confitura de maduixa i un granitzat de cocacola. El concepte és molt innovador però de la idea a la realitat hi va una gran decepció. El granitzat de cocacola és lamentablement un cubito potser de cocacola, i la resta d’ingredients individualment i conjuntament molt fluixos.
Pel què fa al servei, el que semblava un cambrer simpàtic i amable a mitja vetllada es va convertir en un cambrer falsament simpàtic i amable, doncs la manera de dirigir-se a un possible client al demanar-li aquest una taula amb més espai va ser molt poc educada i amb una gran manca de professionalitat. Això per una banda, i per l’altre banda el temps d’espera ja que en el cas dels postres ens va donar temps de fer la digestió, discutir, llegir un article revista, reconciliar-nos i llegir un altre article d’una revista.
Finalment el preu. El preu és el responsable que et faci sortir per la porta apretant les dents i renegant, et fa sentir humiliat i indignat.
Només entrar et porten una paupèrrima porció de pa que llògicament et cobren, i t’apreten contínuament perquè provis coses que pel nom fan molt bona pinta que no entren en el menú i que tenen suplements desorbitats. El menú format per 1r, 2n i postres sense pa ni begudes està a 17,5€ sense iva. Una moritz a 3.30€ i en total per 2 persones vam pagar 47,15€, relació quantitat-preu: lamentable en funció del que demanis i relació qualitat-preu molt i molt justa, surt realment car pel que és.
La valoració final és de 6 sobre 10, tenint en compte que malgrat tot, el menjar no era dolent, les condicions higièniques eren bones, l’originalitat dels plats molt alta i el punt exòtic molt considerable. Només recomanable a aquells qui us agradi provar coses molt exòtiques i que no us tremola la cartera alhora de pagar.
