Cafè ALFRESCO

La primavera comença a marcar el seu caràcter amb importants tocs d'estiu. És per això que el passat 10 d'abril vam decidir d'anar a la platja i inaugurar la temporada de bany 2011. El lloc escollit va ser Sitges i per fer front a la possible hipotèrmia per la baixa temperatura de l'aigua teníem clar que calia posar especial èmfasi en una bona reserva calòrica. De tota la variada oferta gastronòmica que hi ha Sitges vam escollir el restaurant CAFÈ ALFRESCO ubicat al c/ major núm. 33; perquè aquest lloc? essencialment per tres raons:

1No hi havíem estat mai

2 Ens va atraure la seva oferta gastronòmica.

3 No disposàvem de massa temps i havíem de triar lloc ja.

Pel que fa al local és una clàssica construcció de costa, de parets blanques i sostre alt, amb un petit pati interior amb alguna taula. És francament estret i l’espai entre taula i taula és del tot irrisori cosa que es converteix amb un clar inconvenient si l’aforament es densifica. Sens dubte no és un lloc per explicar-hi un secret ja que en pocs segons aquest arribaria a les orelles de tots els presents.

La decoració és escassa i els pocs detalls modernistes que hi han posat son justets.

Però anem al que ens ocupa: la teca. La oferta gastronòmica és altament exòtica, la nomenclatura dels plats és molt atractiva i una part d’ella està exposada en una pissarra situada a l’exterior del restaurant. O memoritzes els plats de la pissarra o el cambrer te’ls recitarà juntament amb altres de la carta amb un accent...molt mediterrani (deixiem-ho així); però carta escrita no te la porten ho almenys a nosaltres no ens la van donar fet que no em va agradar massa... Cal dir que a estones cremava un encens...vull pensar que era encens, força embriagador y que en algun moment vaig pensar que em volien drogar.

De primer plat ens van portar humus de cigrons amb pa de pita i verduretes a la graella. L’humus era força bo però amb un excés d’oli important, les verdures ben fredes i crues. D’altra banda un puret farcit de gambetes i rúcula tipus “rollito” acompanyat d’una salsa una mica picant a base de chili. Cal dir que el gust era acceptable però no complia amb les expectatives i el que sens dubte no complia amb les expectatives n’era el tamany, per més que tallessis fi per fer-lo durar, amb 2 min s’havia evaporat del plat. De fet la cara de desconcert que et queda quan et porten el plat és digne de sortir a l’APM.

En quan als segons per una banda tenim xai al curry del madràs amb arròs basmati. Per saber quanta quantitat de xai hi havia en el plat, hom hauria d’utilitzar una balança de precisió, i les unitats potser les hauríem de passar de grams a mil·ligrams per tenir un nombre enter. Tanmateix el gust era bo i el nivell de picant molt equilibrat.

D’altra banda tenim rissoto de blat amb xampinyons. El plat es força desconcertant perquè l’aspecte és semblant als Smacks de Kellogs (els de la granota) amb uns xampinyons per allà.

Original? Francament sí; bo? Al principi dius.. no està malament però al final comença a cansar i penses...però que carai estic menjant? Per als amants de provar coses noves és quelcom interessant.

El temps d’espera del segon plat era prou ampli com perquè et vingués una baixada de sucre, especialment si de primer t’havies demanat el puret...

Finalment arriba la part més lamentable, deixant de banda el preu que en parlaré després, els postres.

Tenen un ampli assortit de pastissos casolans què estèticament fan prou bona pinta, nosaltres vam tastar el pastís de pastanaga per ser poc convencional.

Molt recomanable si segueixes una dieta hipercalòrica i busques un plat de 1500kcal. La mantega que el recobreix ajuda arribar aquells nivells de grassa saturada tant interessants si ets raquític. A més a més ens van cobrar un suplement de 2€, suposo que per les calories.

Però el postre estrella va ser l’anomenat “Dràcula” format per una bola de gelat de llet merengada, una base de confitura de maduixa i un granitzat de cocacola. El concepte és molt innovador però de la idea a la realitat hi va una gran decepció. El granitzat de cocacola és lamentablement un cubito potser de cocacola, i la resta d’ingredients individualment i conjuntament molt fluixos.

Pel què fa al servei, el que semblava un cambrer simpàtic i amable a mitja vetllada es va convertir en un cambrer falsament simpàtic i amable, doncs la manera de dirigir-se a un possible client al demanar-li aquest una taula amb més espai va ser molt poc educada i amb una gran manca de professionalitat. Això per una banda, i per l’altre banda el temps d’espera ja que en el cas dels postres ens va donar temps de fer la digestió, discutir, llegir un article revista, reconciliar-nos i llegir un altre article d’una revista.

Finalment el preu. El preu és el responsable que et faci sortir per la porta apretant les dents i renegant, et fa sentir humiliat i indignat.

Només entrar et porten una paupèrrima porció de pa que llògicament et cobren, i t’apreten contínuament perquè provis coses que pel nom fan molt bona pinta que no entren en el menú i que tenen suplements desorbitats. El menú format per 1r, 2n i postres sense pa ni begudes està a 17,5€ sense iva. Una moritz a 3.30€ i en total per 2 persones vam pagar 47,15€, relació quantitat-preu: lamentable en funció del que demanis i relació qualitat-preu molt i molt justa, surt realment car pel que és.

La valoració final és de 6 sobre 10, tenint en compte que malgrat tot, el menjar no era dolent, les condicions higièniques eren bones, l’originalitat dels plats molt alta i el punt exòtic molt considerable. Només recomanable a aquells qui us agradi provar coses molt exòtiques i que no us tremola la cartera alhora de pagar.

Heart Burger

Ubicat a la gran via de les Corts Catalanes, núm.602, de Barcelona, el restaurant Heart Burger pretén divorciar el popular trinomi d’hamburguesa/poca qualitat/preu econòmic pel d’hamburguesa/bona qualitat/preu considerable tot amb una ració notable d'originalitat i perquè no dir-ho, una mica de "rosa que l'amor si posa" doncs les hamburgueses i el seu pa tenen forma de cor...ells diuen que és el símbol de la salut...jo ho associo més a l'amor i de fet, quan veus una hamburguesa en forma de cor et venen varis conceptes al cap però creieu-me, en cap cas no crec que el primer que us vingui sigui el de salut.

El local és agradable, força gran i amb tocs que recorden a un restaurant de menjar ràpid i altres tocs que recorden a restaurant de classe; deixeu-me que ho expliqui:

Quan entres, a tocar de la porta hi ha la mestressa que el primer que et demana és si tens reserva (No entenc aquesta mania de la reserva, no acostumo a reservar mai i a vegades sembla que et facin un favor atenent-te o bé que siguis un client de segona) i posteriorment t’assigna la taula. Aquesta part seria la de restaurant amb classe, tanmateix les taules poc es diferencien amb les que hom pot trobar en una cadena fast food, no són especialment còmodes ni amples ni amb una decoració exquisida doncs són senzilles, estretes i funcionals.

La carta no és precisament d’estil J.R.Tolkien sinó que consta senzillament de l’apartat d’hamburgueses, el d’amanides, el de postres i el de begudes; senzill i efectiu i compleix amb les expectatives que hom té quan va a un restaurant que es diu Heart Burger. Tanmateix algun entrant més seria ben apreciat. De totes maneres, s’esmera en deixar ben clar que no et menges un Big Mac, sinó una hamburguesa de vedella de màxima qualitat, ecològica i lliure de tots els químics propis de les industrials. La veritat és que la informació que donen sobre l’origen de les hamburgueses fa que et creguis el producte i que tinguis ganes de consumir-lo. Els preus de les amanides, els postres i les begudes, si fa o no fa son estàndards però els de les hamburgueses son comparativament molt més cars que els d’una cadena de menjar ràpid. La hamburguesa sense ingredients surt a 9.95€ i la més cara a 12,50€ i els plats van acompanyats de patates fregides.

Abans de servir-les a taula porten les salses: ketchup Heinz ecològic (té exactament el mateix gust que el normal) i mostassa PRIMA. Això, des de la meva opinió és un total desencert doncs una hamburgueseria que intenta desmarcar-se de la línia del fast food i aposta per la qualitat, hauria de disposar de les seves pròpies salses casolanes ja fos barbacoa, salsa de tomàquet o les que la casa estimés oportú.

Finalment arriba el plat i no deixa de ser original veure un pa i una hamburguesa amb forma de cor, però el que immediatament et bé al cap després és que la relació quantitat/preu és baixa, ja que el tamany de l’hamburguesa no és gaire impactant i les patates fregides, tot i ser bones, son molt escasses.

Quan proves l’hamburguesa et creus el que has llegit prèviament a la carta i notes que realment poc té a veure amb les de tipus industrial, és realment gustosa i bona però no arriba a ser “espectacular”. Triïs el tipus que sigui els ingredients que l’acompanyen son força escassos i el sabor intens de l’hamburguesa tendeix a suavitzar o inclús a eliminar el dels altres ingredients.

Realment es gaudeix, notes que estàs menjant qualitat des del pa fins a la pròpia carn però aquest gaudiment s’acaba relativament aviat doncs és menja amb un pim pam, i trobes a faltar una mica més de quantitat. Aquest per mi és sens dubte el principal defecte del restaurant, pel preu que pagues, trobes a faltar una hamburguesa una mica més gran i amb més quantitat d’ingredients.

Pel que fa al servei és força acceptable, és atent i cortès i per part dels propietaris se’ls hi nota una gran il·lusió i les ganes de fer les coses ben fetes. En algun cas inclús massa atenció i massa control sobre els seus propis cambrers.

En fi, celebro que hi hagi gent emprenedora que tingui il·lusió i ganes d’agafar un producte que ja esta establert i funciona bé i el reformuli i el canviï per eliminar-ne els defectes i ampliar-ne les virtuts així doncs com a concepte de restaurant xapó!

Ara bé , espero que poc a poc vagin augmentant la llista de plats i que o bé disminueixin una mica els preus o almenys facin les hamburgueses una mica més tupides. Hi tornaré d’aquí un temps per veure quina direcció decideixen emprendre.

Per als que els hi agrada provar coses noves i originals és totalment recomanable  i en termes generals entenent el tipus de restaurant que és li posaria un 7 sobre 10.

Si decidiu provar-lo, no dubteu en explicar les vostres sensacions!

Què és això i perquè?

Què no sóc?
No sóc crític gastronòmic professional, ni periodista, ni restaurador, ni cuiner, ni somelier ni res que tingui nom francès. Però sóc moltes altres coses, i la meva condició humana em legitimitza a parlar d'una cosa tan bàsica com és el menjar des del meu punt de vista, entenent el menjar com una necessitat bàsica a cobrir, però a la vegada una font de cultura, un nexe d'unió entre gents i també de desunió, una via material cap al plaer però també cap al patiment en funció del que mengem.

Així doncs, com a ésser amb propietat intelectual no em fa falta res més per valorar les meves experiències gastronòmiques i publicar-les aquí per compartir-les amb tots vosaltres. I de fet, és aquest el propòsit d'aquest espai. Compartir les meves opinions amb vosaltres sobre els centres gastronòmics que aniré visitant des del meu propi punt de vista, explicant-vos les sensacions que he tingut i el preu que he pagat per elles perquè en tregueu les vostres pròpies conclusions i valoreu si anar-hi vosaltres o no.

LLògicament les opinions que formuli no estan supeditades a cap coacció de cap restaurant ni a cap relació mercantil o publicitària, sinó exclusivament a la opinió personal que m'hagi generat el lloc després d'haver-hi anat.

En quant al tipus de locals que visitaré, exclusivament de tot tipus, l'únic requisit és que pugui pagar el que consumeixi.

Tot això perquè?
Perquè m'agrada la cuina, m'agrada el menjar, m'agrada coneixer llocs nous i compartir-los, m'agrada avisar a la gent dels llocs que al meu parer millor no anar-hi i els que cal anar-hi. Perquè menjar és un plaer individual, però també pot ser-ho col·lectiu i perquè compartir un bon àpat és molt més que menjar, és dedicar un temps al culte al cos i a la ment, és investigar, és provar, és jugar, és seduir, en definitiva és viure i em vull menjar la vida!